Moltíssimes gràcies per les teves paraules i, sobretot, pel teu sentir, Adriana.

Tot el que és a fora també és a dins nostre i tot el que és a dins nostre... ho veiem a fora. De vegades, com diu la Joana en la pàgina 55 , la presó és la ment i no pas les circumstàncies.

Gràcies, Anna, per les teves paraules. És tan diferent viure des de la necessitat de rebre amor a viure des del goig d'estimar! Quina descoberta quan ens adonem que és estimant-nos com podem ser un model d'Amor pels nostres fills i filles.

Gràcies, Laia, pel teu comentari. Saps què li va passar a la Joana? Després d'uns anys de remoguda interna i d'algun sotrac important en el què ara no entraré, va iniciar un camí d'auto-coneixement, amb la seva parella, en el mon del tantra. Ell va aprendre a sostenir la mirada, a respirar amb ella, a estar Present. Ella va aprendre a estimar-se d'una manera més profunda i autèntica. Ja no espera, sino que ofereix. La màgia s'ha fet! 🤗💞

Què bé David! Jo també crec que els homes us podeu sentir indentificats! per això m'encanta que el llegiu i digueu la vostra per aquí. Gràcies!! El següent s'anirà gestant a foc lent... Veurem quina de les cinc dones reprèn la paraula! Us tindré ben informats.

Gràcies per les teves paraules, Mar. El poder de saber-nos mirall ens allibera. Abraçada

Les teves paraules fan que la publicació dels relats prengui sentit. Que la vivència interna, de qualsevol de nosaltres, es pugui expressar lliure i respectuosament, fent-nos de mirall i de suport alhora. Gràcies, estimada!