Quina preciosa manera d'escriure la de la Teresa... Et fa entrar dins el cor de cada dona, i sents que d'alguna manera totes hem sigut la Marta, la Joana...totes. En el cas de la Joana, vaig empatitzar molt amb el dolor que provoca l'absència de MIRADA PRESENT de l'altre, els instants en que a tu et brillen els ulls en desig d'amor, i l'altra persona no està disponible per tu. Una preciositat de llibre. Gràcies Teresa!!🙏♥️