Quanta estona et prens des que et despertes fins que et submergeixes en la bogeria quotidiana del "viure cap a fora"?
És cert! No cal que sigui de bon matí quan ens prenguem l'estona (tot i que és el millor moment per fer-ho). Però sí que ens caldria trobar un moment per parar, seure, respirar profundament i deixar-nos anar endins, sense pensaments, anàlisis, imaginacions, ni reflexions. Sols, aprendre a parar; permetre a la ment reposar conscientment.
Cada dia, a la consulta, em trobo amb persones que no saben com fer-ho. Estem acostumades a buscar solucions als nostres malestars, a les cabòries o als dolors físics, a través del fer, de prendre químics, d'esperar que l'altre em curi.
I si, a més de tot això, permets al teu cos i la teva ment que es regenerin amb la seva intel·ligència ancestral? Ells saben què fer! El problema és que no els donem l'oportunitat.
Et convido a parar cada dia una estona. M'agradarà saber com et va 😉✨💛
Comments