Quina preciosa manera d'escriure la de la Teresa... Et fa entrar dins el cor de cada dona, i sents que d'alguna manera totes hem sigut la Marta, la Joana...totes. En el cas de la Joana, vaig empatitzar molt amb el dolor que provoca l'absència de MIRADA PRESENT de l'altre, els instants en que a tu et brillen els ulls en desig d'amor, i l'altra persona no està disponible per tu. Una preciositat de llibre. Gràcies Teresa!!🙏♥️
top of page
bottom of page
Gràcies, Laia, pel teu comentari.
Saps què li va passar a la Joana? Després d'uns anys de remoguda interna i d'algun sotrac important en el què ara no entraré, va iniciar un camí d'auto-coneixement, amb la seva parella, en el mon del tantra. Ell va aprendre a sostenir la mirada, a respirar amb ella, a estar Present. Ella va aprendre a estimar-se d'una manera més profunda i autèntica. Ja no espera, sino que ofereix. La màgia s'ha fet! 🤗💞